joskintza Bilatu joskintza testuinguru gehiagotan

1
joskintza > costura (2 testuinguru)
eu testuak es testuak
Cristobal Balenciaga txikitatik hasi zen bere gustua osatzen, bere ama Martina Eizaguirre Einbili esker1. Hark bultzatuta ezagutu zuen joskintza Espainiako emakume dotereen jantzitegietan, Guibert eta Casa Torres familiarenetan bereziki. Casa Torresko markesa urtero joaten zen Balenciagaren etxe handira, Getariara. Markesa handitasunez bizi zen, eta Parisko jostun handien jantziak zituen, hala nola Worth eta Jearme Hallee-renak eta Creed ingelesarenak. Horrela ezagutu zituen Cristobal gazteak bikaintasunez jositako jantziak, eta markesaren etxearen hormetan ezagutu zituen, halaber, bere sormen lanak markatu zuten hainbat margolariren lanak, Goyarenak esate baterako. Euskal kostaldea, bereziki Donostia eta Zarautz, oso aintzat hartuak zituzten Espainiako eta Europako aristokratek eta bereziki Espainiako erreginorde Maria Kristinak. Hark hainbat hilabete igaro zituen inguru hartan 1887. urteaz geroztik 1929. urtean hil zen arte. Horrela miretsi ahal izan zituen Balenciagak jantzitegi opa Gracias a su madre, Martina Eizaguirre Embil, Cristóbal Balenciaga formó su gusto desde su más temprana edad. Ella le hizo descubrir la costura realizando trabajos en los guardarropas de las elegantes españolas y, en particular, de las familias Guibert y Casa Torres2. Todos los años, la marquesa de Casa Torres acudía a su gran villa3 de Cetaria, lugar de nacimiento de Balenciaga. Esta última, con una gran vida social cercana a la Casa Real, se proveyó de los modistos parisinos tales corno Worth, Jeanne Hallée y el inglés Creed. Así, el joven Cristóbal descubre prendas de excelente fabricación, pero también, en las paredes de la residencia de la marquesa, cuadros de autor como los de Gova, que marcarán sus creaciones. La costa vasca, en particular San Sebastián y Zarautz, son lugares de veraneo muy preciados para la aristocracia española y europea y, en particular, para la reina regente de España, María Cristina, que pasa varios meses al año allí, desde 1887 hasta su muerte en 1929. Es

Materiala: Ehungintza liburuak

Cristobal Balenciagak 1936an Parisen hartu zuenean bizilekua, nahasmendu giroan sartuta zegoen parpaila mekanikoaren industria. Kanpoko merkatuaren oso mendekoa zenez, amerikar merkatuarena bereziki; luxuzko sektorea izanik, 1929an Estatu Batuetan sortutako finantza krisiaren ondorio latzak jasan zituen, hura Europara iritsi aurre-tik. Edonola ere, 1920ko hamarraldiko moda oso onuragarria izan zen parpailarentzat, eta bereziki estimatuak ziren Art Deco estiloaren eragina zuten motiboak. 1929an, 380 lantegi zeuden Calaisen, 2710 ehungailu eta 300 milioi franko inguruko fakturazioa eragiten zuten. Baina, 1931n, nazioarteko neurri protekzionistak jarri ziren abian2. Parpailen fabrikatzaileen ganbera sindikalaren arabera, garai hartan 54 lantegik itxi behar izan zituzten ateak3. 1830etik 1936ra sektorearen fakturazio bolumenak nabarmen egin zuen atzera. Zenbait fabrikatzaile, porrot egiteko zorian zeudela, beren ehungailuak saltzen saiatu ziren. Hala ere, epe ertainera konpetentzia areagot Cuando Cristóbal Balenciaga se instala en París en 1936, la industria del encaje mecánico acaba de vivir una década agitada. Muy dependiente del mercado exterior, principalmente americano, este sector de lujo se vio muy afectado por la crisis financiera que se abatió sobre los Estados Unidos en 1929, antes de llegar a Europa. Sin embargo, la moda de los años 1920 fue favorable para el encaje y valoró especialmente los motivos influenciados por el estilo Art Déco. En 1929, Calais cuenta ya con 380 fabricantes y 2710 telares, generando alrededor de 300 millones de francos de volumen de facturación. Pero, en 1931, se pusieron en marcha medidas proteccionistas internacionales. La cámara sindical de los fabricantes de encaje enumera en aquella época 54 cierres de fábricas. De 1930 a 1936, el volumen de facturación del sector experimenta una regresión considerable. Algunos fabricantes, al borde de la quiebra, intentan vender sus telares. Sin embargo, el riesgo de una deslocalización que alim

Materiala: Ehungintza liburuak