Emaitzak: 104

ES EU
Elektrizitatea eta elektronika (2)
Durante los trabajos de empalme y aislamiento, los trabajadores se ven expuestos a riesgos para la salud, como plomo, disolventes e isocianatos. Kableak lotzean eta isolatzean langileek osasun-arriskuak izaten dituzte, beruna, disolbatzaileak eta isozianatoa erabiltzen dituztelako.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

No utilizar nunca alcohol o disolventes para limpiar la impresora;estosproductosquímicospueden dañar tanto los componentes como el mueble. Ez sekula alkoholik edo disolbatzailerik erabili inprimagailua garbitzeko; produktu kimiko horiek osagai guztiak eta altzaria ere honda ditzakete.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Fabrikazio mekanikoa (4)
El efecto de los átomos solutos es que distorsionan la red del elemento disolvente. Atomo solutuek elementu disolbatzailearen sarea distortsionatzen dute.

Materiala: Mekanizazio bidezko Produkzioa

Evitar la acción de disolventes como Clorohidrocarburos, Benzol, Ésteres y Éteres porque pueden dañar los plásticos con los que está realizado el frontal del aparato. Saia zaitez disolbatzailerik ez erabiltzen, esate baterako Klorohidrokarburoak, Bentzola, Esterrak eta Eterrak, aparailuaren aurrealdea egiteko erabilitako plastikoak honda ditzaketelako.

Materiala: Mekanizazio bidezko Produkzioa

resistencia a los disolventes orgánicos. disolbatzaile organikoekiko erresistentzia,

Materiala: Mekanizazio bidezko Produkzioa

La combinación de estas características la encontramos en las resinas acetálicas, utilizadas para cojinetes, casquillos antidesgaste y antirozamiento, manguitos de deslizamiento autolubricantes, rodamientos, cuerpos de bombas para líquidos y disolventes, tubos para transportar disolventes y sustancias alimenticias, guías de hilos, etc. Ezaugarrien konbinazio hori erretxina azetalikoetan aurki dezakegu; erretxina horiek erabilera asko dituzte: kojineteetan, higaduraren eta marruskaduraren aurkako zorroetan, lerradura-zorro autolabainkorretan, errodamenduetan, likido eta disolbatzaileetarako ponpen gorputzetan, disolbatzaileak eta elikadurako substantziak garraiatzeko hodietan, harien gidarietan eta abarretan.

Materiala: Mekanizazio bidezko Produkzioa

Garraioa eta ibilgailuen mantentze lanak (15)
Los guantes más difíciles de encontrar son los que resistan a los disolventes de la pintura ya que estos pueden llevar xileno, tolueno, acetato de propilo, diversos derivados de cetonas, etc. Aurkitzen zailenak diren eskularruak pinturaren disolbatzaileekiko erresistentzia dutenak dira; izan ere, disolbatzaile horiek xilenoa, toluenoa, propil azetatoa, zetonen hainbat deribatu eta abar eduki ditzakete.

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

Por exposición a disolventes, por ejemplo al lavar o pintar con disolventes, estamos expuestos a salpicaduras o bien, la propia evaporación del disolvente, en algunos casos, puede disolver la lentilla y quedarse adherida al cristalino del ojo. Disolbatzaileen eraginpean egotean (disolbatzaileez garbitzean edo pintatzean adibidez), zipriztinak irits dakizkiguke, edo disolbatzailea lurruntzeak berak, kasu batzuetan, lentilla disolba dezake, eta begiaren kristalinora itsatsita geratu.

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

Los contaminantes químicos proceden de disolventes, polvo de pintura, masillas, catalizadores y demás productos utilizados. Kutsatzaile kimikoak disolbatzaileek, pintura-hautsak, oreek, katalizatzaileek eta erabilitako gainerako produktuek sortzen dituzte.

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

Como se verá más adelante, los problemas que se presentan en el oído no solamente son ocasionados por los ruidos sino también por contaminación de humos, como los procedentes de la soldadura; polvos, como los procedentes del lijado; gases aerosoles, como los procedentes de los disolventes en el proceso de limpiado de la pistola o durante el pintado, etc. Gero ikusiko dugunez, belarriko arazoak, zaratek ez ezik, kearen kutsadurak (soldadurakoak adibidez) ere sortzen dituzte, eta, halaber, hautsek (lixatzean harrotutakoek), aerosol gasek (pistolak garbitzean edo pintatzean disolbatzaileek eragindakoek), eta abarrek.

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

En esta zona se dan trabajos con disolventes, productos químicos, resbalamientos y peligros producidos por la electricidad estática. Eremu honetan arrisku hauek ditugu: disolbatzaileekin egiten diren lanek, produktu kimikoek, labaindurek eta elektrizitate estatikoak sortutakoak.

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

La automoción genera materiales altamente contaminantes que tienen que ser debidamente reciclados, como baterías, disolventes, aceite de motor, plásticos y piezas procedentes de averías de diversos tipos, etc. Automobilgintzan oso material kutsakorrak sortzen dira, eta behar bezala birziklatu behar dira; hala nola bateriak, disolbatzaileak, motor-olioa, plastikoak eta hainbat matxuratako piezak.

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

Tolueno (disolvente) Toluenoa (disolbatzailea)

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

Xileno (disolvente) Xilenoa (disolbatzailea)

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

Por ejemplo, los que producen la gasolina o el disolvente. Adibidez, gasolinak edo disolbatzaileak sortutakoak.

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

¿Cuáles son los riesgos en trabajos con disolventes? Zer arrisku daude disolbatzaileekin lan egitean?

Materiala: Segurtasuna ibilguen mantentze lanetan

Irudi pertsonala (11)
D. Extracción por disolventes volátiles D. Disolbatzaile lurrunkorrekin erauztea

Materiala: Elektroestetika

En estos casos se emplean disolventes volátiles que tengan afinidad con los principios odoríferos, tales como el benceno o el exano. Usain-printzipioekiko afinitatea duten disolbatzaile lurrunkorrak erabiltzen dira kasu horietan, esaterako, bentzenoa edo hexanoa.

Materiala: Elektroestetika

D. Extracción con disolventes volátiles. D. Disolbatzaile lurrunkorrekin erauztea.

Materiala: Elektroestetika

Producto resinoso obtenido por el tratamiento de disolventes volátiles de plantas secas (raíces, granos, etc.) y de bálsamos, gomas y resinas naturales. landare lehorren (sustraiak, pikorrak eta abar) eta baltsamu, goma eta erretxina naturalen disolbatzaile lurrunkorrak tratatzetik lortzen den produktu erretxinatsua.

Materiala: Elektroestetika

Se pone en contacto el vegetal y los disol-ventes volátiles (por ejemplo, éter de petróleo), obteniéndose un com-puesto sólido constituido por una mezcla de ceras, grasas, resinas y acei-tes esenciales; posteriormente se separan las esencias con alcohol. Landarea eta disolbatzaile lurrunkorrak (adibidez, petrolio-eterra) kontaktuan jartzen dira, eta argizariz, koipez, erretxinez eta olio esentzialez osatutako konposatu solidoa lortzen da; ondoren, alkoholez bereizten dira esentziak.

Materiala: Elektroestetika

Diluyente de aceites esenciales. Olio esentzialen disolbatzailea.

Materiala: Elektroestetika

de carácter aniónico, sobre la piel actúa como coloi-de protector frente a las grasas y los disolventes. anionikoa da, koipeen eta disolbatzaileen aurkako koloide gisa aritzen da larruazalean.

Materiala: Elektroestetika

A continuación se rebaja el tip con un disolvente o con lima para que quede bien nivelade respecto a la uña natural. Ondoren,tipa higatzen da disolbatzaile edo lima batekin, azazkal naturalarekin berdindua gera dadin.

Materiala: Elektroestetika

No se puede disolver en agua ni en la mayoría de solventes, por lo que sólo se pueden modificar sus pigmentos por medio de procesos oxidativos muy fuertes, o con la aplicación de sustancias alcalinas. Ezin da uretan disolbatu, ez eta disolbatzaile gehienetan ere; beraz, haren pigmentuak prozesu oxidatzaile oso gogorren bidez soilik alda daitezke, edo substantzia alkalinoak emanda.

Materiala: Elektroestetika

Los emplastos a base de glucosa, a diferencia de los céreos, son solubles en agua, mientras que son insolubles en alcohol y en disolventes orgánicos. Glukosa-oinarria duten enplastuak, argizari-oinarria dutenak ez bezala, uretan disolbagarriak dira, ez ordea alkoholetan eta disolbatzaile organikoetan.

Materiala: Elektroestetika

Kimika (54)
Si de antemano se conoce la composición de las mancha o impurezas del material objeto de limpieza, se busca en tablas el disolvente más adecuado, que en líneas generales seguirá esta relación: Garbitu nahi dugun tresnaren zikinkeriak edo ez-purutasunak zer konposizio duen baldin badakigu, disolbatzaile egokiena aurkitu dezakegu tauletan. Oro har esanda, hau da erlazioa:

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

Cuando se desconocen las características de la sustancia que ha ensuciado el material, se empieza por quitar la suciedad posible con espátula o varilla y a continuación se ensaya con disolventes por este orden: Tresna zikintzen duen substantziaren ezaugarriak ezagutzen ez badira, lehenengo eta behin espatula edo hagatxo batekin kendu behar da zikinkeria, eta, gero, ordena honetan probatu behar dira disolbatzaileak:

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

Agua fría → Agua caliente → Agua y jabón → Lejía de sosa (NaOH diluido) → Ácido clorhídrico diluido (ClH 1:5) → Ácido nítrico diluido (NO3H 1:5) → Agua regia (3 volúmenes de ClH concentrado y 1 volumen de NO3H concentrado) → Disolventes orgánicos (alcohol, cetona, sulfuro de carbono) → Mezcla crómica (20 g de dicromato potásico –Cr2O7K2- en 1 litro de ácido sulfúrico concentrado)* → Mezcla nitrosulfúrica (1 volumen de NO3H conc. y 1 volumen de SO4H2 concentrado) Ur hotza → Ur beroa → Ura eta xaboia → Soda-lixiba (NaOH diluitua) → Azido klorhidriko diluitua (ClH 1:5) → Azido nitriko diluitua (NO3H 1:5) → Aqua regia (ClH kontzentratuaren 3 bolumen eta NO3H kontzentratuaren bolumen bat) → Disolbatzaile organikoak (alkohola, zetona, karbono sulfuroa) → Kromodun nahastea (20 g potasio dikromatoa –Cr2O7K2–, azido sulfuriko kontzentratuaren litro batean)* → Nahasketa nitrosulfurikoa (NO3H kontzentratuaren bolumen bat eta SO4H2 kontzentratuaren bolumen bat).

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

Las pinturas son materiales líquidos o pastosos, formados por una suspensión de materias sólidas (pigmentos), en una preparación líquida a base de un vehículo, disolventes, plastificantes y secantes. Pinturak material likido edo oretsu batzuk dira; parte likidoan, garraiatzaile bat, disolbatzaileak, plastifikatzaileak eta lehorgarriak dituzte, eta, prestakin horretan, materia solidoak (pigmentuak) daude esekita.

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

• Disolventes: Disolbatzaileak:

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

La fabricación de estos productos ha dado origen a la gigantesca industria petroquímica, que produce alcoholes, detergentes, caucho sintético, glicerina, fertilizantes, azufre, disolventes y materias primas para fabricar medicinas, nylon, plásticos, pinturas, poliésteres, aditivos y complementos alimenticios, explosivos, tintes y materiales aislantes. Produktu horien fabrikazioarekin industria petrokimiko erraldoia sortu zen. Halako produktuak ekoizten ditu: alkoholak, detergenteak, kautxu sintetikoa, glizerina, ongarriak, sufrea, disolbatzaileak eta lehengaiak. Ondoren, honako produktu hauek egiten ditu: sendagaiak, nylona, plastikoak, pinturak, poliesterrak, elikadura-gehigarriak eta -osagarriak, lehergaiak, tindagaiak eta material isolatzaileak.

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

No en todas las emulsiones el elemento dispersante es el agua, en el caso de los disolventes empleados en acciones desengrasantes también se producen emulsiones. Emultsioetan elementu sakabanatzailea ez da beti ura; koipea garbitzeko erabiltzen diren disolbatzaileen kasuan ere emultsioak sortzen dira.

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

En estas condiciones el agua adquiere las propiedades de un disolvente en el que los compuestos orgánicos son muy miscibles, mientras que la solubilidad de los inorgánicos se reduce a partes por millón. Kondizio horietan, konposatu organikoak oso ondo nahasten dituen disolbatzaile baten propietateak hartzen ditu urak; konposatu ez-organikoen disolbagarritasuna milioiko parteetara murrizten da.

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

Un ejemplo claro es la regeneración de aceites lubricantes ya usados o la regeneración de disolventes usados. Horren adibide argi bat da erabilitako olio lubrifikatzaileak edo erabilitako disolbatzaileak atzera berriz erabiltzeko prestatzea.

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

- Recuperación de disolventes. - Disolbatzaileak berrerabiltzea

Materiala: Kimika-industriaren oinarrizko eragiketak

Animazio turistikoa (3)
En la actualidad, la legislación hotelera obliga a utilizar materiales ignífugos en la mayoría de las superficies susceptibles de causar incendios; sin embargo, en el desarrollo de las actividades suelen utilizarse muchos instrumentos eléctricos, papeles, líquidos inflamables como pinturas o disolventes susceptibles de arder. Gaur egun, hotelen inguruko legediak behartzen du suaren aurkako materialak erabiltzera suteak eragin ditzaketen gainazal gehienetan; hala ere, jarduerak egiten direnean, su har dezaketen tresna elektrikoak, paperak, likido sukoiak (pinturak eta disolbatzaileak, besteak beste) eta abar erabiltzen dira.

Materiala: Animazio turistikoa

Los fuegos de clase B son originados por combustibles líquidos como los disolventes o el alcohol o sólidos licuables como cera o grasas. B motako suak sortzen dituzte erregai likidoek, hala nola disolbatzaileek, alkoholek eta solido likidogarriek (besteak beste, argizaria eta koipeak).

Materiala: Animazio turistikoa

El armario con las pinturas y los disolventes está en llamas Pintura eta disolbatzaileen armairua su-garretan dago

Materiala: Animazio turistikoa

Zehar-lerroa (7)
Ácidos, bases, disolventes, hidrocarburos, … Azidoak, baseak, disolbatzaileak, hidrokarburoak...

Materiala: Sistemen integrazioa

Otros disolventes y mezclas de disolventes halogenados Beste disolbatzaile eta disolbatzaile halogenatuen nahaste batzuk

Materiala: Sistemen integrazioa

Otros disolventes y mezclas de disolventes Beste disolbatzaile eta disolbatzaile-nahaste batzuk

Materiala: Sistemen integrazioa

Lodos o residuos sólidos que contienen otros disolventes Beste disolbatzaile batzuk dauzkaten lohiak edo hondakin solidoak

Materiala: Sistemen integrazioa

Aceites usados, restos de productos catalizadores, restos de reactivos químicos, envases contaminados, residuos de polímeros, restos de disolventes, restos de pinturas y barnices, pilas, baterías, fluorescentes. Olio erabiliak, produktu katalizatzaileen hondakinak, erreaktibo kimikoen hondarrak, ontzi kutsatuak, polimero hondarrak, disolbatzaile hondarrak, pintura eta berniz hondarrak, pilak, bateriak, fluoreszenteak.

Materiala: Sistemen integrazioa

Sucede lo mismo con los disolventes que pueden ser depurados para ser utilizados nuevamente. Beste horrenbeste gertatzen da disolbatzaileekin; horiek araztu egin daitezke berriro erabiltzeko.

Materiala: Sistemen integrazioa

Por ejemplo, un valor de concentración de un disolvente obtenido a partir de una medida de densidad puede recogerse por el PLC o controlador y pasar la variable calculada al sistema visual SCADA. Adibidez, demagun disolbatzaile baten kontzentrazioaren balioa dentsitate-neurketa baten bidez lor daitekeela; PLC edo kontrolagailuak balioa jaso dezake eta kalkulatutako aldagaia SCADA sistema bisualera eraman daiteke.

Materiala: Sistemen integrazioa

Instalatze eta mantentze lanak (4)
La difusión pasiva a través de una membrana semipermeable (membrana porosa que deja pasar el fluido pero no los sólidos disueltos minerales, materia orgánica, microorganismos, etc.) se le llama osmosis. Fenómeno que consiste en el paso del solvente de una solución de menor concentración (más diluida) a otra de mayor concentración separadas por una membrana semipermeable. Entendemos por presión osmótica, a aquella que sería necesaria para detener el flujo de agua a través de la membrana semipermeable. La difusión del solvente se detiene cuando se alcanza el equilibrio en la concentración o cuando la presión hidrostática es superior a la osmótica. Osmosia mintz erdiiragazkor batean zeharko barreiadura pasiboa da (fluidoei igarotzen uzten dien mintz bat, baina ez haietan disolbatutako solidoei, materia organikoari, mikroorganismoei...). Disolbatzaile bat mintz erdiiragazkor batean zehar igarotzea da, kontzentrazio txikiko edo diluitutako soluzio batetik kontzentrazio handiagoko batera. Presio osmotikoa, berriz, mintz erdiiragazkorrean zeharreko uraren fluxua geldiarazteko behar den presioa da. Disolbatzailearen barreiadura kontzentrazio-oreka lortutakoan gelditzen da, edo presio hidrostatikoa handiagoa denean presio osmotikoa baino.

Materiala: LANEKI_Itugintza.tmx

El agua se considera disolvente universal. Cuando disuelve a un mineral, se producen nuevos materiales a partir de los átomos liberados del mineral. Estas partículas fundamentales se llaman iones. La ruptura de un compuesto químico mediante su disolución en agua forma cationes cargados positivamente y aniones cargados negativamente. En general, un aumento en la temperatura del agua provoca un aumento en la solubilidad de la mayor parte de las sales. Excepciones importantes y notables son el carbonato cálcico CaCO3, sulfato cálcico CaSO4, carbonato magnésico MgCO3 y el hidróxido de magnesio Mg (OH)2; todas ellas se vuelven menos solubles al aumentar la temperatura, lo que constituye una de las causas de la formación de incrustaciones en las tuberías al aumentar la temperatura del agua. Ura disolbatzaile unibertsaltzat jotzen da. Mineralak uretan disolbatzen direnean, material berriak sortzen dira disoluzioetan, mineral horietatik askatutako atomoetatik abiatuta. Funtsezko partikula horiei ioi deritze. Konposatu kimikoak uretan disolbatuta zatitzen direnean, karga positibodun katioiak eta karga negatibodun anioiak eratzen dira. Oro har, gatzen disolbagarritasuna handitu egiten da tenperatura handitzen denean. Badira, ordea, salbuespen garrantzitsu eta nabarmenak ere: kaltzio karbonatoa (CaCO3), kaltzio sulfatoa (CaSO4), magnesio karbonatoa (MgCO3) eta magnesio hidroxidoa [Mg (OH)2]. Substantzia horien guztien disolbagarritasuna txikitu egiten da tenperatura handitzen denean, eta hori da, hain zuzen, uraren tenperatura handitzean hodietan metakinak eratzearen arrazoietako bat.

Materiala: LANEKI_Itugintza.tmx

El PPMA tiene un alto poder aislante, lo que le hace mantener durante mucho tiempo la temperatura del agua, mayor resistencia a los detergentes y elasticidad lo que le confiere mayor profundidad en el termoconformado. El importante espesor del acrílico permite restaurar cualquier daño superficial simplemente puliendo la zona marcada. En las bañeras brillantes, los rasguños se pueden eliminar con lija abrasiva al agua (nº 800) y abrillantándola con un pulimento exento de disolvente, del tipo utilizado para la pintura de los coches. PMMA material isolatzaile bikaina denez, denbora luzean iraunarazten dio uraren tenperaturari, eta erresistenteagoa da detergenteekiko; gainera, elastikotasun handia du, eta horrek sakonera handiagoa ematen dio termokonformatuan. Akrilikoa lodi samarra izateak aukera ematen du bainuontziaren azalean urratuak-edo gertatuz gero zaharberritzeko, markak dauden lekua leuntzea beste ezer egin gabe. Bainuontzi distiratsuetan urratuak kentzeko, urarekin erabiltzeko lizpapera (800ekoa) erabil daiteke, eta gero, berriro distiratsu geratzeko, disolbatzailerik gabeko leungarri batekin igurtzi (autoen pinturarako erabiltzen den horietakoa).

Materiala: LANEKI_Itugintza.tmx

Ósmosis: Es la difusión de un solvente a través de una membrana semipermeable. El flujo es de la parte con menos concentración a la parte con mayor concentración. Osmosia. Mintz erdiiragazkor batez bereizita kontzentrazio desberdineko bi disoluzio daudela, mintz horretan zehar disolbatzailearen difusioa gertatzea, kontzentrazio txikieneko aldetik kontzentrazio handienekora.

Materiala: LANEKI_Itugintza.tmx