sarrera Bilatu sarrera testuinguru gehiagotan

1
sarrera > entrada (2 testuinguru)
eu testuak es testuak
NIFO (Next input first output, hurrengo sarrera, lehen irteera) balorazio-metodoan hurrengo sarrera-prezioko irteerei birjartze-balioa ematen zaie. El método de valoración NIFO (Next input first output, próxima entrada primera salida) consiste en valorar las salidas al próximo precio de entrada a valor de reposición.

Materiala: Kontu-ikuskaritza

c) NIFO (hurrengo sarrera, lehen irteera) d) UFO (azkena sartu, lehena irten) c) El NIFO (próxima entrada, primera salida) d) El UFO (última entrada, primera salida)

Materiala: Kontu-ikuskaritza

sarrera > entrada (869 testuinguru)
eu testuak es testuak
Klase honen xedea da leiho bat testu moduan erakustea karaktereen irteera eta sarrerentzat. El objetivo de esta clase es implementar una ventana en modo texto para salida y entrada de caracteres.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Prestatu J eta K teklak, biegonkorraren sarrerak maneiatu ahal izateko. Hacer que funcionen las teclas J y K para manipular las entradas del biestable.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Egin CodCad() funtzio bat, sarrerako parametro gisa kate bat seinalatzen duen erakusle bat jasoko duena. Funtzioak katea kodetuko du, karaktere bakoitzaren ordez hurrengoa jarriz, ASCII taularen barruan. Realizar una función CodCad() que reciba como parámetro de entrada un puntero a una cadena, la función se encargará de codificar la cadena cambiando cada carácter por el siguiente dentro de la tabla ASCII.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Egin funtzio bat, sarrerako argumentu gisa bi osoko jasoko dituena, eta horien batura eta kendura itzuliko dituena, erreferentzia bidez pasatutako sarrerako bi argumentu erabiliz. Realizar una función que reciba como argumentos de entrada dos enteros y retorne su suma y su resta mediante otros dos argumentos de entrada pasados por referencia.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Egin RndDoble() funtzio bat, ausazko bi zenbaki itzuliko dituena, erreferentzia bidez pasatutako sarrerako bi argumentu erabiliz. Realizar una función RndDoble() que retorne dos números aleatorios mediante el uso de dos argumentos de entrada pasados por referencia.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Funtzioak sarrerako bi argumentu eta katearen erreferentzia bat izango ditu; balio logiko bat ere edukiko du, katea kodetu (true) edo deskodetu (false) nahi den adierazteko. La función tendrá dos argumentos de entrada, una referencia a la cadena y un valor lógico indicando si se desea codificar (true) o decodificar (false).

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Egin ByteToBits() funtzio bat, sarrerako parametro gisa byte bat jasoko duena eta zeroak eta batekoak erabiliz byte hori kode bitarrean erakutsiko duena. Realizar una función ByteToBits() que reciba como parámetro de entrada un byte y lo muestre en binario mediante unos y ceros.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Izen bereko hainbat funtzio edukitzea ahalbidetzen du, baldin eta horien sarrerako parametroak desberdinak badira kopuruz edo motaz. La sobrecarga de funciones permite tener varias funciones con el mismo nombre, siempre que difieran en el número o el tipo de sus parámetros de entrada.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Aurreko adibidean, lehen aldian, sarrerako parametro gisa osoko bat duen funtzioari deituko zaio. Bigarren deian, aldiz, sarrerako parametro gisa float bat behar duen funtzioa exekutatuko da. En el ejemplo anterior, la primera vez se llamará a la función que tiene como parámetro de entrada un entero, en la segunda llamada se ejecutará la función que requiere como parámetro de entrada un float

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria

Adibidean ikus dezakegunez, funtzioarentzako deia irakurgarriagoa da. Sarrerako parametro bat erreferentzia bat dela bakarrik adierazi behar da; hortik aurrera, konpiladoreak aldagaiaren helbidea pasatuko du, deian & eragilea erabili beharrik gabe. Como se aprecia en el ejemplo, la llamada a la función es más legible, sólo hay que especificar que un parámetro de entrada es una referencia y a partir de ahí­, el compilador se encarga de pasar la dirección de la variable sin tener que utilizar el operador & en la llamada.

Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria