zenbaki hamartar Bilatu zenbaki hamartar testuinguru gehiagotan
eu testuak | es testuak |
Aldagai bat informazioaren edukia da, non zenbaki osoak, zenbaki hamartarrak, karaktereak... sar ditzakegun. Aldagaien edukia irakurri eta aldatu egin daiteke ASP orri bat exekutatu bitartean. | Una variable es un contenedor de información, en el que podemos meter números enteros, números decimales, carácteres... el contenido de las variables se puede leer y se puede cambiar durante la ejecución de una página ASP. |
Materiala: Informazio-atarietako mantentze-lanak |
|
Aldagai bat informazioaren edukia da, non zenbaki osoak, zenbaki hamartarrak, karaktereak... sar ditzakegun. Aldagaien edukia irakurri eta aldatu egin daiteke PHP orri bat exekutatu bitartean. | Una variable es un contenedor de información, en el que podemos meter números enteros, números decimales, caracteres... el contenido de las variables se puede leer y se puede cambiar durante la ejecución de una página PHP. |
Materiala: Informazio-atarietako mantentze-lanak |
|
Zenbaki hamartarra zati dagokion oinarria egiten da ondoz ondoko zenbait eragiketatan Hala, eragiketa bakoitzean, hondarra bereizita idazten da, eta zatidura hurrengo eragiketan erabiltzen da. | Se trata de dividir el número decimal por la base en sucesivas operaciones dejando en cada operación el resto aparte y llevando el cociente obtenido a la siguiente operación |
Materiala: Sistemen integrazioa |
|
Adibidez, 356 478 zenbaki hamartarrean, 7a bigarren posizioan dago eskuinetik hasita. | Por ejemplo, en el número decimal 356 478, el 7 está en la segunda posición empezando por la derecha. |
Materiala: Sistemen integrazioa |
|
Eman dezagun sistema hamartarreko hiru digituko dortsalak daudela eta 1200 lagunek izena eman dutela. Hala, 999tik aurrera, ezingo lirateke hiru digituko zenbaki hamartarrekin identifikatu. | Si se dispone de dorsales de 3 dígitos decimales y hay 1200 inscritos, a partir del 999, ya no podrán identificarse con un número decimal de 3 dígitos. |
Materiala: Sistemen integrazioa |
|
Zenbaki hamartar baten zifra bakoitza lau biteko zenbaki bitar batean kodetuta geratzen da, besterik ez. | Se trata, simplemente, de que cada cifra de un número decimal queda codificado individualmente en un binario de 4 bits |
Materiala: Sistemen integrazioa |
|
Bestalde, BCD bidezko zenbait kodetze mota daude; hori dela eta, zenbaki hamartarrak BCDra bihurtzen direnean, finkatuta dagoen motari edo estandarrari jarraitzen zaio. | A su vez, existen varios tipos de codificación BCD por lo que la conversión de los números decimales a BCD se fija según el tipo o estándar empleado |
Materiala: Sistemen integrazioa |
|
Adierazi dugun bezala, koma higikorreko zenbakia sistema bitarrean gordeko da. Horrenbestez, edozein zenbaki hamartar bitarrera pasatu behar da, eta azaldu den guztiari jarraitu behar dio horren adierazpenak. | Como se ha indicado, el número en coma flotante se almacena en binario, por lo tanto, cualquier número decimal debe convertirse en binario y acomodar su representación según lo descrito. |
Materiala: Sistemen integrazioa |
|
2.2 irudia Zenbakizko posizio-sistema bateko elementuen adibidea (zenbaki hamartarra). | Figura 2.2 Ejemplo de elementos de un sistema numérico posicional (número decimal). |
Materiala: Sistemen integrazioa |
|
5647 zenbaki hamartarra 10 oinarriko posizio-sistemako batugaietan deskonposatuko da: | Descomposición del número decimal 5647 en sumandos del sistema numérico posicional en base 10: |
Materiala: Sistemen integrazioa |
eu testuak | es testuak |
Zenbaki hamartarraren digitu bakoitza 4 biteko baliokide bitarrarekin ordeztu. | Sustituir cada uno de los dígitos del número decimal por el equivalente binario de 4 bits. |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
Zenbaki hamartarra osatzeko, talde bakoitzeko digituak elkartu, haien ordena berean. | Formar el número decimal buscado juntando los dígitos procedentes de cada grupo y en el mismo orden que éstos. |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
Hau da, zenbaki hamartar bat ematen denean, digitu hamartar bakoitza 4 biteko baliokide bitarrarekin ordezten da. | Esto es, dado un número decimal, se sustituye cada dígito decimal, por su equivalente binario de 4 bits. |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
Sistema hamartarretik zortzitarrera bihurtzeko metodoa sistema hamaseitarretik hamartarrera edo hamartarretik bitarrera bihurtzeko metodoaren antzekoa da; hau da, behin eta berriz zortzitan zatitzea: behin eta berriz zenbaki hamartarra zati zortzi egitea, azken zatidura pisu handieneko digitutzat jotzea, eta gainontzeko zatiketak jarraituz, gorantz joan eta lehen hondarra pisu gutxieneko digitutzat jotzea. | El método propuesto para a conversión de decimal a octal es semejante a los empleados en el paso de hexadecimal a decimal o de decimal a binario, y se basan en divisiones sucesivas por 8: dividir sucesivamente por 8 el número decimal, y formar el número octal tomando el último cociente como dígito de mayor peso y los restos de las divisiones hasta llegar al primer resto que será el dígito de menor peso |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
Zirkuitu integratu komertzialak erabiliz, diseinatu zirkuitu bat. Zirkuitu horretan, 4, 5, 8, 9, 11, 13 edo 15 zenbaki hamartarren baliokide bitarren konbinazioen etengailuak sakatzean, jokalariari doako bola bat eman behar zaio. Bola beraren jokaldiak irauten duen bitartean etengailuak sakatuta geratzen direla jotzen da. | Diseñar un circuito con integrados comerciales, para que la máquina conceda una bola gratis cuando se pulsan los interruptores correspondientes a las combinaciones binarias equivalentes a los números decimales 4, 5, 8, 9, 11, 13 o 15. Se supone que los interruptores que se pulsan quedan activados mientras siga la misma bola en juego. |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
Zenbaki hamartarra hamaseitan zatitu, zatiketaren hondarra ondoan idatziz (nahitaez 15 edo gutxiago izango da). | Dividir por 16 el número decimal que se desea convertir, anotando el resto de la división (que será 15 o menos necesariamente). |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
Sistema hamartarretik hamaseitarrera aldatzeko metodoa sistema hamartarretik bitarrera bihurtzeko metodoaren antzekoa da; hau da, zenbaki hamartarra behin eta berriz zati hamasei egin eta, zenbaki hamaseitarra lortzeko, azken zatidura esangura handieneko digitutzat jotzea, eta zatiketen hondarretan gorantz eginez, lehen hondarra esangura gutxieneko digitutzat jotzea. | El método propuesto para la conversión de decimal a hexadecimal es similar al utilizado en el paso de decimal a binario y se basa en divisiones sucesivas por 16: dividir sucesivamente por 16 el número decimal, y formar el número hexadecimal tomando el último cociente como dígito de mayor peso y los restos de las divisiones hasta llegar al primer resto que será el dígito de menor peso |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
Hau da, zenbaki hamartar bat bitar bihurtzeko, ezin da digituz digituko metodoa erabili, lehen aipatutakoa baizik. | Es decir, para pasar un número decimal a binario, no se puede pasar dígito a dígito, sino por el método expuesto en su momento. |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
Hemen azalduko duguna zenbaki hamartarra ondoz ondo bitan zatitzea da: zenbaki bitarra sortzeko, ondoz ondo, zenbaki hamartarra zati bi egin behar da, azken zatidura MSB gisa hartuz eta gainontzeko hondarretan gora eginez, lehen hondarrera iritsi arte; hura izango baita, hain zuzen ere, LSB. | El que aquí se expone se basa en divisiones sucesivas por 2: dividir sucesivamente por 2 el número decimal, y formar el número binario tomando el último cociente como MSB y los restos de las divisiones hasta llegar al primer resto que será el LSB. |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
|
taula baten bitartez, zenbaki hamartarra ondoz ondo bitan zatitu. Zenbaki bitarra sortzeko, ondoz ondo, zenbaki hamartarra zati bi egiten da, azken zatidura MSB gisa hartuz eta gainontzeko hondarretan gora eginez, lehen hondarrera iritsi arte, eta hain zuzen ere, hori izango da LSB. | con la ayuda de una tabla, dividir sucesivamente por 2 el número decimal, y formar el número binario tomando el último cociente como MSB y los restos de las divisiones hasta llegar al primer resto que será el LSB. |
Materiala: Logika digitala eta mikroprogramagarria |
Elhuyar hiztegia |
ZTH hiztegia |
EGAmaster |
EHU terminologia |
Trengintza hiztegia |
Danobat hiztegia |
Zurgintza hiztegia |
Automobilgintza hiztegia |
Laneki hiztegia |
Wikipedia |
Elhuyarren itzultzaile automatikoa |
Batua.eus euskarazko itzultzailea |
Eusko Jaurlaritzaren itzultzaile automatikoa |