ebakidura Bilatu ebakidura testuinguru gehiagotan
- es corte
eu testuak | es testuak |
Ebakidura bertikal horrekin bat (ikusi 890. irudia), janguneak antolatzen ditugu, eta estrabea jartzen dugu leihoaren barneko aldean, junturen estalgarri. Markoan finkatzen dugu juntura-estalkiaren beheko erdialdea, eta leihoan goikoa, | La figura 890 nos muestra el corte vertical A-B de la ventana. Puede observarse la disposición de los rebajos; y en la cara interior, la colocación de un listón tapajuntas, el cual, en su mitad inferior, va fijo al marco; y en su mitad superior, a la ventana. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Hona mahai tiraderadun mahaiaren bi ebakidura bertikal (ikusi 738. irudia): altxaerarekiko normala da bata, eta altxaerarekiko paraleloa bestea. | En la figura 738, vemos dos cortes verticales de la mesa con cajón: uno normal al alzado, y otro paralelo. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Egurrezko mailagainek bakarrik eratzen dituzte mailak, eta euskarri metalikoan finkatuta daude mailak, torlojuen bidez (ikusi 983. irudiko AA eta AC ebakidurak). | Los peldaños están formados* sólo de huellas de madera que van sujetas con tornillos al soporte metálico (fig. 983. Corte A-A y C-C). |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Balaustreek eratzen dute baranda, eta aho-zirika mihiztatu ditugu: mutur batean, zankabearen goiko aldeko ertzean, eta, beste muturrean, eskubandaren beheko aldean (ikusi AB ebakidura). | La barandilla está formada por los balaustres, que van ensamblados a caja y espiga, por un extremo en el canto superior de la zanca, y por el otro extremo en la cara inferior del pasamanos, corte A-B. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Azkenik, barnealderantz irekitzen den leihoak osatzen duen multzo osoaren altxaera, oinplanoa eta ebakidura bertikala, leihoa markoan eta paretan sartuta dagoela, ikusten dira 913. irudian, eta kanpoalderantz irekitzen den leihoarenak 914. irudian. | Todo el conjunto de ventana, con su alzado, planta y corte vertical de una ventana que abre al interior, con el emplazamiento de la misma en el marco y en la pared, lo tenemos en la figura 913; y el de una ventana que abre al exterior, lo vemos en la figura 914. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Ebakidura bertikala | Corte vertical |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Hona leiho mota honen ebakidura horizontala (ikusi 895. irudia), bi piezaz eratutako marko bakar batek osatutakoa, eta zer-nolako profila izan behar duen isurkiak (ikusi 896. irudia). | La figura 895 nos muestra un corte horizontal de estas ventanas, con un solo marco formado de dos piezas; y en el corte vertical inferior de la figura 896 vemos el perfil que deberá tener el vierteaguas. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
irudia. Bi beirako leihoaren behealdearen ebakidura bertikala bi leihoak barnealderantz irekitzen dira. | 896 Corte vertical inferior de una ventana doble (Las dos abren al interior). |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
891. irudia. Ardatz bertikaleko leiho baskulagarriaren ebakidura horizontala. | Fig. 891 Corte horizontal de una ventana basculante de eje vertical. |
Materiala: Egurraren teknologia |
eu testuak | es testuak |
Lehenik, Kre = 1 balioa hartuko dugu XXII. taulatik. Taularen arabera, erresistentzia onargarria da 60 X -1 = 60 kg/cm2. Horixe bada erresistentzia onargarria, hau da ebakidura: | Para ello empezamos tomando de la Tabla XXII el valor Kre = 1; y, para dicho valor, la resistencia admisible será 60 X -1 = 60 Kg./cm2. Con esta resistencia, la sección es |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Erresistentzia hori bada, hau da ebakidura: | Con esta resistencia la sección es: |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
17"5 cm; eta ebakidura karratua = 17 52 = | 17"5 cm.; y su sección cuadrada = 17 52 = |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Lan-koefizientea bider erredukzio-koefizientea eginez, erresistentzia onargarria kalkulatzen dugu, eta, behin piezaren S zeharkako ebakidura zein den jakinik, konpresioaren aurkako erresistentzia kalkulatzeko formula orokorra aplikatu besterik ez dugu egin behar: | d Multiplicando el coeficiente de trabajo por el coeficiente de reducción, tenemos la resistencia admisible; y, conocida la sección transversal S de la pieza, sólo hay que aplicar la fórmula general de resistencia a la compresión: |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Zutikoaren ebakidura: | Sección del pie derecho: |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Zer ebakidura izan behar du laritzezko pieza batek zuntzen norabidearekiko karga paraleloari eusteko, konpresio sinplea 3.200 kg-koa dela | ¿Qué sección necesita una pieza de madera de alerce, para que pueda soportar una carga paralela a la fibra, a compresión simple dé 3.200 Kg. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Ebakidura, berriz, | La sección será: |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Horrelako kalkuluak egiten ditugunean, piezen ebakiduraren erdiko karga kalkulatzen dugu. | En estos cálculos, la carga está centrada sobre la sección de la pieza. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Zer pisuri eutsi behar dion piezak, kalkulatzeko zer-nolako ebakidura edo eskuairaldea izan behar duen hari eusteko, formula hau erabili behar dugu: | Para calcular la sección o escuadría necesaria de una pieza según el peso que deba soportar, aplicaremos la fórmula" target="_blank">fórmula |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Behin piezaren ebakidura kalkulatu eta gero, ebakiduraren aldeen balioak zehaztu besterik ez dugu egin behar; alde horretatik, hobe da piezak ebakidura karratua edo biribila izatea ebakidura laukizuzena izatea baino. | Una vez hallada la sección, sólo tenemos que determinar el valor de los lados de dicha sección, siendo, preferible dar una sección"cuadrada o redonda mejor que rectangular. |
Materiala: Egurraren teknologia |
- es cortadura
eu testuak | es testuak |
Gehieneko erresistentzia zuntzen norabidearekiko norabide normalean sortzen da, eta ebakiduraren aurkako erresistentzia du izena (ikusi 1.102.A irudia); gutxienekoa, berriz, zuntzen norabidearekiko norabide paraleloan sortzen da, eta urraduraren aurkako erresistentzia du izena (ikusi 1.102.B irudia). | La resistencia es máxima en el sentido normal a las fibras, llamada cortadura (fig. 1102-A); y es mínima en el sentido paralelo a las fibras, llamada desgarramiento (fig. 1102-B). |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Ipurditik moztu berria den zuhaitzaren egurrak ebakiduraren aurka duen erresistentzia egur lehorrak duenaren %70ekoa baino ez da. | La resistencia a cortadura de la madera recién apeada, es sólo un 70 % de la resistencia de la madera seca. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Zuntzen norabidearekiko norabide perpendikularrean, jo behar da lan-koefizienteak zazpi edo zortzi aldiz txikiagoak direla zuntzen norabidearekiko zeiharrak diren esfortzuen lan-koefizienteak baino. Salbuespen bakarra ebakidura-koefizientea da, jo behar baita hiru edo lau aldiz handiagoa dela zuntzen norabidearekiko paraleloa den esfortzuaren lan-koefizientea baino. | En sentido perpendicular a las fibras, los coeficientes de trabajo deberán tomarse siete u ocho veces menores que los correspondientes a esfuerzos en sentido oblicuo, excepto el de cortadura, que se tomará 3 ó 4 veces mayor que el correspondiente a esfuerzos en sentido paralelo. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
1.002. irudia. Zizailaduraren aurkako erresistentzia. A Zuntzekiko normala, ebakidura; B zuntzekiko paraleloa, urradura. | Fig. i ,102 Resistencia al cizallamiento. A, Normal a las fibras, cortadura; B, Paralelo a las fibras, desgarramiento. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Zizailadura edo ebakidura. | Cizallamiento o cortadura. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Zuntzen norabidearekiko perpendikularrak diren ebakidura-esfortzuak | Esfuerzos de cortadura perpendicular a las fibras |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Zuntzen norabidearekiko perpendikularrak diren ebakidura-esfortzuak kontuan hartuz, jarrerarik egokienean, egurrezko piezaren bihotzeko zuntzak edo profil zentrokideak jasaten ditu zuzenean konpresio-esfortzuak. | En el caso de esfuerzos de cortadura perpendicular a las fibras, la posición más favorable es aquélla en que los esfuerzos de compresión sean directamente soportados por la fibra del corazón o por un perfil concéntrico. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
trakzio bidezkoa, 310; flexio bidezkoa, 191; ebakidura bidezkoa, 28. | tracción, 310; flexión, 191; cortadura, 28. |
Materiala: Egurraren teknologia |
|
Ebakiduraren edo zizailaduraren aurkako erresistentzia probatzeko saiakuntzak | Ensayos de resistencia a la cortadura o cizallamiento |
Materiala: Egurraren teknologia |
eu testuak | es testuak |
Ebakidura-gela. | Celda de seccionamiento. |
Materiala: Banaketa-instalazioak |
|
1.12. irudia. Ebakidura-gela edo alderik aldeko etengailuaren gela. | Figura 1.12. Celda de seccionamiento o de interruptor pasante. |
Materiala: Banaketa-instalazioak |
|
Ebakidura | Seccionamiento |
Materiala: Banaketa-instalazioak |
|
Ebakidurarekin eta linea-babesarekin. | Con seccionamiento y protección de línea. |
Materiala: Banaketa-instalazioak |
|
Ebakidura. | Seccionamiento. |
Materiala: Banaketa-instalazioak |
- es intersección
eu testuak | es testuak |
Ertzak, funtsean, bi planoren arteko ebakidura dira. Hala ere, plano bat gainazal zilindriko, koniko eta abarren ebakitzailea denean ere sortzen dira, edo azken gainazal horietako bik elkar ebakitzen dutenean. | Las aristas son básicamente, la intersección de dos planos aunque también se generan cuando un plano es secante a una superficie cilindrica, cónica, etc., o cuando dos superficies de éstas últimas se intersecan. |
Materiala: Krokizazioa |
|
Mota horretako bi lerroren arteko ebakidura gertatzen denean, bietako bat han amaitzen dela eta besteak jarraitzen duela, lehenengoaren azken marra bigarrenarentarteko puntubatean amaituko da (24. irudia . | En el caso de una intersección entre dos líneas de este tipo, una que termina y otra que continúa, el trazo final de la primera acabará en unpunto intermediode la segunda (Fig. 24). |
Materiala: Krokizazioa |
|
Zirkunferentzia ororen zentroa bi simetria-ardatz perpendikularren trazu banaren arteko ebakidurak definituko du. | Toda circunferencia tendrá su centro definido por la intersección de dos trazos pertenecientes a una pareja de ejes de simetría perpendiculares. |
Materiala: Krokizazioa |
|
25. irudian bi gainazal lauren ebakiduraren ondorio den itxurazko ertz bat irudikatu da.26. irudian berriz, gainazal zilindriko baten eta bi gainazal lauren arteko ebakiduraren ondorioz sortzen direnak ageri dira. | En laFig. 25se representa una arista ficticia resultante de la intersección de dos superficies planas y en laFig. 26las que resultan de la intersección de una superficie cilindrica con dos superficies planas |
Materiala: Krokizazioa |
|
Pieza batek plano inklinatuak baditu eta plano horietan artekak edo beste xehetasun batzuk badaude, gerta daiteke komenigarria izatea adierazitako prozesuaren ordena aldatzea, zeren eta ebakidura-lerroak grafikoki kalkulatu behar baitira zer luzera duten eta zer posizio duten jakin baino lehen. | Cuando una pieza tiene planos inclinados en los que confluyen, por ejemplo, ranuras u otros detalles puede ser conveniente modificar el orden del proceso indicado, ya que las líneas de intersección se han de calcular gráficamente antes de saber su longitud y la posición que ocupan. |
Materiala: Krokizazioa |
|
Beraz, salbuespenak salbuespen lauki-sarearen lerroekin bat etorriko ez diren bistetako zuzen bakarrak hauek izango dira: plano inklinatuen trazei dagozkienak eta plano horien eta beste plano batzuen edo gainazal zilindriko edo koniko batzuen arteko ebakidurei dagozkienak. | Por tanto, salvo excepciones, las únicas rectas de las vistas que no coincidirán con líneas de la cuadrícula serán las que correspondan a las trazas de planos inclinados y las intersecciones de éstos con otros planos o con superficies cilindricas o cónicas. |
Materiala: Krokizazioa |
Elhuyar hiztegia |
ZTH hiztegia |
EGAmaster |
EHU terminologia |
Trengintza hiztegia |
Danobat hiztegia |
Zurgintza hiztegia |
Automobilgintza hiztegia |
Laneki hiztegia |
Wikipedia |
Elhuyarren itzultzaile automatikoa |
Batua.eus euskarazko itzultzailea |
Eusko Jaurlaritzaren itzultzaile automatikoa |